Per què el fruit de la passió s’anomena fruit de la passió? Una altra jugada de màrqueting?

La paraula "fruit fruit" es tradueix a l'anglès d'una manera molt peculiar: passion fruit. Significa "fruit de la passió". Què va fer que els biòlegs, persones de ciència, acceptessin aquesta metàfora viva com el nom oficial de tot un grup de plantes? Esbrinem-ho.

Intentem raonar lògicament

Una explicació intuïtiva se suggereix, segons diuen que els fruits de la passió són tan deliciosos que, havent provat una vegada, és difícil resistir-se a una segona degustació. Voldria una vegada i una altra, oblidar-se de tot, sentir el gust i l'aroma explosius de la polpa sucosa.

O potser la fruita de la passió, com moltes altres fruites tropicals, és reconeguda com afrodisíaca? És allà on seria adequada la paraula “passió”. Però no, aquestes només són creences populars que, per descomptat, no són confirmades pels científics (i van comprovar-ho!).

Es pot trobar la resposta correcta aprofundint en diccionaris etimològics, llibres de referència sobre botànica i informes històrics oblidats. Resulta que el nom “fruit de la passió”, arrelat en diversos idiomes, tenia la mà dels cristians!

Laberints d’etimologia

Ara, primer, primer.

A continuació, us expliquem què us diran els biòlegs:

Fruit passion (fruit fruit de la passió): els anomenats fruits de diverses espècies de vinyes del gènere Passiflora. Aquest gènere té un altre nom: Passionflower. Tots els criadors del gènere Passiflora (Passionflower) són membres de la família Passionflower.

Això és el que els historiadors us diran:

Al segle XVI, les plantes del gènere Passiflora, creixent exclusivament a les terres del llunyà Nou Món, van arribar per primera vegada a Europa. A continuació, es van valorar de cap manera a causa dels fruits que simplement no podien aguantar un transport tan llarg. No, la cosa és diferent: la passiflora té unes flors increïblement boniques. Brillants, exòtics, van colpejar la imaginació dels europeus, acostumats a plantes discretes de les seves latituds. Al principi, els valents viatgers els van portar assecats entre les pàgines dels llibres i, més tard, quan també es van portar llavors al vell món, els jardiners locals van intentar conrear vinyes tropicals als hivernacles. Les coses rarament van avançar més que la floració: es necessita una habilitat especial en el cultiu d'aquestes plantes.

Val la pena assenyalar que en aquell moment encara no existia el nom de "passionflower". Aquests rascadors es van anomenar llavors granadillas (traduïdes del castellà "granada petita").

Al segle XVII, la imatge de la meravellosa flor de granadilla va caure en mans d’un famós catòlic italià: Giacomo Bosio. El clergue que va intercanviar la setena dotzena el va mirar des d'un angle diferent, veient el simbolisme més que la bellesa. Inspirat en la recerca de la providència de Déu en una flor a l'estranger, li va dedicar un informe sencer titulat "Della Trionfante i Gloriosa Croce".

La tesi principal de l’obra de Giacomo Bosio és aquesta: la flor de la granadilla és l’encarnació de les passions de Crist. La corona exterior dels pètals simbolitza la corona d’espines i 72 fils coronals de la corona interior: el nombre d’espines al damunt. Els estigmes de la plaga són les ungles amb les quals es van clavar les mans i els peus del Salvador a la creu, els estams són les cinc ferides que queden al seu cos. I fins i tot les glàndules que es poden trobar a la part posterior de la fulla, Giacomo va considerar la realització de 30 peces de plata rebudes per Judes per la seva traïció.

Bé, aquest vell tenia fantasia! Potser aquesta història és una altra raó per pensar en què cada persona que té al seu voltant veu el que vol veure. Sigui com sigui, el germà Giacomo era un home respectat i els botànics van escoltar la seva opinió, anomenant el gènere lianas la paraula "passionflower" (lat. passio - patiment i flos - flor).

Aquí teniu el que han de dir els lingüistes:

En molts idiomes, les paraules "passió" i "patiment" estan estretament relacionades.Així, en rus, la “passió de Crist” és el patiment del Salvador.

En la literatura especial russa, en lloc del terme "passionflower", s'utilitza el nom de "flor de la passió". Aquesta paraula rastreja paper del llatí passiflora, és a dir, una traducció literal. Com podeu veure, la paraula "passió" ha superat moltes fronteres lingüístiques i línies de temps. Sense broma: cinc segles!

En el nostre temps

"Els fills del segle XXI, el vostre nou segle ha començat" ... Els hotels del Vell Món, les fantasies religioses dels catòlics i la veneració de venerables biòlegs per a les belles metàfores ara no semblen ser més que velles llegendes. Però els comerciants d’Adroit encara els encanten atraure compradors amb noms enganxosos. El fruit de la passió es presenta sovint com el "fruit de la passió". Segurament també se us prometrà "un estat d'ànim juganer", "gaudiu del postre" i deixeu-vos sentir un final agradable per a un sopar romàntic. Bé, per què no sucumbir a aquesta línia de pensament? De fet, en qualsevol cas, la fruita de la passió és una fruita deliciosa amb un aroma tropical impressionant, que tothom hauria de provar!